dimecres, 26 de desembre de 2012

UN NOU PAÍS


Text escrit pel Toni B:
® Nova Cultura de l’Aigua, del seu ús sostenible i/o autosuficient intra-conca, de gestió pública i col·lectiva,
amb implementació de sistemes múltiples i moderns de racionalització del consum i ús de l’aigua, estalvi i eficiència, tant en l’àmbit urbà, però especialment en la indústria i l’agricultura,
com la depuració plena i la reutilització, l’ordenació de cultius eminentment mediterranis, els cicles tancats en processos industrials, el control de la sobreexplotació dels aqüífers tot restringint o extingint concessions d’aigua,
estratègies múltiples d’emmagatzemament descentralitzat de pluvials, escorrenties..

® Promoció decidida de la producció agrícola i ramadera locals,
sobiranament, autosuficients, diversificades, racionals, pròximes, fresques, saludables, segures, ecològiques, autòctones, respectuoses, harmonioses amb l’entorn natural, socials, eficients, rentables, sostenibles..
Garantint una alimentació sana de les persones i per a les persones, amb una nova Política Agrària Comunitària més social i ecològica, una Política Pesquera Comuna tanmateix més sostenible i respectuosa..

® Conservació i recuperació decidida del paisatge i de la biodiversitat, el fonament biològic de la nostra llar terrestre, de la qual no hi ha recanvi i, part intrínseca tanmateix de la nostra essència i identitat profunda de País.
Garantint que els pressupostos dedicats justament a la conservació del medi ambient i de la biodiversitat certament s’hi corresponguin..
Veure aperitiu d’idees i estratègies claus com a document inspirador d'accions i polítiques en: http://www.gepec.cat/ftp/APERITIU.pdf

® Legalització del cànnabis, ensems una necessària i coherent regulació de la seva producció, comerç i consum.
Òbviament fracassada arreu la seva prohibició cal, justament pels riscos a la salut i la seguretat, de poder endegar una regulació governamental talment com el tabac..
Una realitat social que cal acceptar i integrar, tant pels seus beneficis terapèutics i medicinals, com pels efectes lúdics o socials, creatius, inspiradors, artístics i, els seus valors enteogènics espirituals i místics, meditatius o relaxants,
tot i les seves lògiques contraindicacions i efectes secundaris.. Veure l'enllaç.

® Reforç de les competències i poders del Parlament Europeu,
establint una fiscalitat única proporcionalment justa i parell a una redistribució fiscal garant de qualitat de vida i de benestar;
aplicació d’una Taxa Tobin sobre les transaccions financeres tot revertint en projectes de retorn socioambiental..  Eliminació dels paradisos fiscals.

® Un País ric, una nova Catalunya desmilitaritzada, sense tampoc bases militars; amb polítiques públiques decidides i compromeses amb la defensa dels drets humans i la construcció de la pau. Praxis policials no agressives.
Extinció progressiva de tot els exèrcits i els ingents pressupostos militars, fins a la seva desaparició final, vers el camí de la veritable pau duradora..

® Refundació de l’ONU.
Sense drets a vet, amb resolucions socioambientals tanmateix vinculants i capacitat operativa a tots nivells, amb el compromís ferm d’endegar estratègies globals de lluita eficaç contra el canvi climàtic, la fam...

 un nou país que renaix amb l’oportunitat de reinventar-se de la millor de la millor manera possible de totes les que hi ha    
Fent-se plenament pròpies i sentides la democràcia i la seva gestió, el país, el paisatge i el paisanatge 
 bategant plegats en el llarg camí evolutiu nostre per a esdevenir certament  humans
  
  We Are One 

 La por al canvi és la por a la història               Temps de crisi, és temps d’oportunitats, de canvis              Un País latent que lenta i ordenada vol  i pot reeixir

dissabte, 22 de desembre de 2012

EN DEFENSA DEL CATALÀ A L'ESCOLA

Dijous 20 de desembre de 2012 hi havia ple extraordinari a l'Ajuntament de Torredembarra. 

Feia pocs dies que el ministre espanyol d'educació, cultura i esports havia fet públic una proposta de llei per reformar tot el sistema públic d'ensenyament. Entre les mesures més polèmiques està la d'eliminar el model d'escola catalana vigent. Recordem que l'actual sistema permet als alumnes acabar la primària dominant les dues llengües oficials a Catalunya. D'aquesta manera es facilita la igualtat d'oportunitats per a la vida i una cohesió social que el PP i Ciudadanos volen trencar. 
Doncs bé, l'ordre del dia del ple municipal esmentat era ben clar. Era una moció entrada per ERC i el PSC i ja constava als papers oficials del ple. L'equip de govern (CIU-PP-GIT), però van decidir a darrera hora que aquesta moció no es tractés al ple. HO POT FER AIXÒ L'ALCALDE? POT RETIRAR UN PUNT DE L'ORDRE DEL DIA DEL PLE QUE NO HA PRESENTAT ELL? 
Ja que el poble de Torredembarra no es podrà manifestar en contra d'aquest atac a la nostra llengua a través de la seva institució més representativa, que és l'Ajuntament, haurem d'emprar altres mitjans per intentar elevar la nostra protesta a les més altes institucions del país. Nosaltres comencem per aquest humil espai comunicatiu que esteu llegint:
Considerem la reforma educativa un atac més al poble de Catalunya i contra un dels seus més preuats tresors, la llengua. Recordem que el català va estar prohibit durant els 40 anys de dictadura franquista i perseguit per “reales decretos” durant els 300 anys que dura l'espanyolitat forçada. Malgrat les prohibicions i les persecucions, el poble ha estat capaç de mantenir viva una llengua que des d'Espanya van voler fer desaparèixer.
En ple debat del futur polític de Catalunya i en plena crisi econòmica, el govern d'Espanya aprofita el tema de llengua per agitar més l'ambient, argumentant que Catalunya ha de ser bilingüe. Justament ells que quan l'escola i les administracions eren en castellà, quan els nostres noms al DNI havien d'estar escrits amb la seva llengua, ells que mai van sortir en defensa del català, demostrant que el bilingüisme no és l'objectiu, si no, com va dir el ministre de Cultura, el sr. Wert, “és españolizar a los niños catalanes”.
La moció ens planteja declarar persona non grata al ministre de Cultura espanyol, el sr Wert. No tenim cap inconvenient en recolzar aquesta proposta. De totes maneres el sr Wert tan sols és un petit exemple de les agressions al poble català. De fet aquesta violència verbal i legislativa contra el nostre poble no és patrimoni exclusiu del PP. Cal recordar les declaracions dels socialistes José Bono i Francisco Vázquez comparant Catalunya amb l'Alemanya de l'anterior règim. Podríem omplir llibres i llibres amb el llarg reguitzell de suposats demòcrates espanyols de tots els colors polítics, que un dia sí i un altre també no paren d'alimentar-se electoralment atacant directament a la dignitat de les catalanes i catalans.
En clau local, el PP governa Torredembarra. Ho fa gràcies a CIU, una partit que aquesta setmana ha pactat amb ERC estabilitat política al Parlament, una consulta d'autodeterminació per el 2014, augmentar la pressió fiscal i retallar 4.000 milions d'euros al pressupost del 2013.
Els atacs a la llengua no han tingut una resposta institucional per part de l'Ajuntament de Torredembarra, ni ha favor ni en contra. Tot per evitar enfrontaments polítics entre els socis de govern i garantir que CIU pugui continuar governant el municipi. Si tinguessin un mínim de dignitat nacional, el PP ja fa dies que estaria ocupant les cadires de l'oposició. Com a mínim haurien de tenir la dignitat de no enganyar a la ciutadania amb proclames com les de la Diada amb crits de "Visca Catalunya Lliure". Vostès el que volen és continuar governant amb tranquil·litat amb el partit que ens vol retornar a temps que recorden els de la dictadura en termes lingüístics.
Però els atacs al poble català no acaben amb la llengua. Volem recordar l'ofec fiscal que patim els treballadors i autònoms catalans i les terribles conseqüències de les polítiques de fer dels serveis públics, negocis. Un espoli fiscal que està obligant al govern català a fer polítiques de retallades i d'augment de la pressió fiscal. Recordem que el govern de CIU i ERC ja han anunciat 4.000 milions d'euros de retallades el 2013.
Considerem que davant l'excepcional situació, calen decisions excepcionals. Exigim a les administracions catalanes que no traslladin el patiment al poble. Demanem que es plantegin practicar la insubmissió fiscal i que els diners recaptats siguin per garantir la qualitat de vida de les dones i homes que vivim a Catalunya.


---------


RECORDEM LA POLÍTICA ESPANYOLA EN CONTRA DEL CATALÀ:
(extret del Viquipèdia)

  • 1801 Manuel de Godoy obliga que a cap teatre no es representi cap obra que no sigui en castellà.
  • 1802 En caure Menorca sota la jurisdicció de l'Estat espanyol per l'abandó dels anglesos, el capità general de l'illa ordena tot seguit que a les escoles només s'ensenyi el castellà.
  • 1816 El diputat Morera i Galícia defensa una proposició per garantir el lliure ús del català en tots els àmbits. Romanones respon que la cooficialitat és inacceptable i la proposta del diputat català és derrotada, al Congrés, per 120 vots contra 13.
  • 1821 El Pla Quintana obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1825 El Pla Colomarde intenta instituir l'ensenyament oficial uniforme en castellà: es prohibeix l'ús del català a les escoles.
  • 1834 La Instrucció Moscoso de Altamira obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1837 Un edicte reial imposa càstigs infamants als infants que parlen català a l'escola. Al mateix temps la instrucció del Gobierno Superior Político de Baleares mana castigar als escolars que parlin català mitjançant la delació dels alumnes.
  • 1838 El Reglament Vallgornera obliga a fer servir el castellà al sistema escolar.
  • 1838 Es prohibeix que els epitafis dels cementiris siguin en català.
  • 1843 Reglament Orgànic de les Escoles Normals d'Instrucció Primària del Regne (d'Espanya) inclou entre el currículum obligatori la Gramàtica Castellana, així com història d'Espanya, nocions de literatura espanyola, etc.
  • 1857 Llei Moyano d'instrucció pública, la qual només autoritza el castellà a les escoles.
  • 1862 Llei del notariat que prohibeix les escriptures públiques en català.
  • 1867 Prohibició que les peces teatrals s'escriguin exclusivament "en los dialectos de las provincias de España", per part del ministre de Governació espanyol González Bravo.
  • 1870 Llei del Registre Civil que hi priva l'ús del català.
  • 1881 Llei d'enjudiciament civil que prohibeix l'ús del català al jutjat.
  • 1896 La Dirección general de Correos y Telégrafos prohibeix parlar en català per telèfon a tot l'estat espanyol.
  • 1900 Una pastoral del bisbe Josep Morgades sobre la necessitat del catecisme i de la predicació en llengua catalana fou controvertida en el senat i el parlament i per la premsa de Madrid i àdhuc pel secretari d'estat del papa, Mariano Rampolla.
  • 1902 Reial decret de Romanones que obliga a l'ensenyament del catecisme en castellà.
  • 1917 Reglament de la Llei del Notariat que prohibix l'ús del català.
  • 1923 Circular que obliga a l'ensenyament del castellà.
  • 1924 El general Lossada és nomenat president interí de la Mancomunitat de Catalunya i implantà l'ensenyament en castellà a les escoles de la Mancomunitat.
  • 1924 Per Reial Ordre espanyola, se sancionaran els mestres que ensenyin en català.
  • 1926 Reial ordre que afecta qui es negui a utilitzar el castellà. Reial decret pel qual se sanciona l'ensenyament del català amb el trasllat del mestre.
  • 1936 Prohibició governativa a Mallorca d'usar el català a les escoles i als comerços, signada per Mateu Zaforteza Musoles.
  • 1938 Juan Merida és multat pel Delegat de Seguretat Interior i Ordre públic de Sevilla i la seva Província, per "la seva falta de patriotisme i descortesia en parlar en el dialecte català en el menjador de l'Hotel Itálica".
  • 1938 En entrar a Lleida, les tropes franquistes tirotegen aquelles plaques del cementiri que estan escrites en català.
  • 1939Franco diu "La unitat nacional la volem absoluta, amb una sola llengua, el castellà i una sola personalitat, l'espanyola.". En conseqüència a aquesta política s'emprenen moltes accions com la derogació de l'Estatut de Catalunya, la lluita contra rètols, anuncis i papers en català, circulars sobre el català a l'escola, iniciant-se de la més dura minorització de la història contra el català.
    • Ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol on se suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, història moderna de Catalunya, geografia de Catalunya, Dret Civil Català, història de l'art medieval català...
    • A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català.
    • L'Institut d'Estudis Catalans, ens normativitzador del català, es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona.
    • La casa de Pompeu Fabra, normativitzador del català, del carrer de la Mercè de Barcelona és assaltada i la seva immensa biblioteca personal cremada enmig del carrer.
    • S'instal·là un gran rètol a la zona ocupada feia poc de la ciutat de Lleida: "Si ets patriota parla en espanyol".
    • 4 de febrer les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol.
    • 25 de febrer Ban de l'alcalde accidental d'Olot on prohibeix la presència del català en tots els àmbits.
    • 4 de març Ban de l'alcalde de Mollet del Vallès on s'obliga a redactar en castellà tots els rètols escrits en català.
    • 28 de març El Palau de la Música Catalana passa a dir-se Palacio de la Música.
    • 31 de març L'ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat acorda treure tots els indicadors dels carrers en català.
    • 18 d'abril El governador civil de Tarragona Mateo Torres prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública.
    • 3 de maig Ordre del comandant militar espanyol de Bellver de Cerdanya per a què desapareguin tots els rètols o anuncis "en llengua regional".
    • 7 de maig El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català.
    • 20 de maig El comandant militar espanyol de Granollers dóna vuit dies de termini per substituir tots els rètols i anuncis del català al castellà.
    • 27 de maig L'ajuntament de Lleida acorda que tots els seus serveis es facin en castellà.
    • 7 de juny L'ajuntament de Breda obliga a canviar totes les plaques de retolació dels carrers del català al castellà.
    • 16 de juny El comandament militar espanyol de Sant Hipòlit de Voltregà ordena que en 48 hores se substitueixin tots els rètols en català pel castellà.
    • 24 de juny L'alcaldia d'Olot ordena tapar o esborrar tots els rètols públics en català.
    • 9 d'agost Un ban de l'ajuntament de Sant Feliu de Llobregat prohibeix parlar en català als funcionaris tant a dins com a fora dels edificis oficials.
    • 10 d'agost És detingut el professor de la UAB Bel·larmí Rodríguez i Arias per fer classes en català.
    • 7 de setembre El Centre Excursionista de Catalunya és obligat a traduir el seu nom al castellà.
    • 17 d'octubre El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat durant quinze per haver parlat el seu director, Tomàs Pasarisas, en català.
    • 28 d'octubre Carta del ministre espanyol de Governació, Ramón Serrano Suñer, enviada a tots els bisbes catalans per comunicar-los la nova normativa d'usos lingüístics en la comunicació de l'Església amb els feligresos "hasta tanto que el idioma español sea entendido por todos (lo que se logrará con una tenaz labor escolar)".[20]
    • 25 de desembre La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-la en castellà.
  • 1940 Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema.
  • 1941 Els Jocs Florals de Barcelona queden prohibits i fins al 1970 se celebren en la clandestinitat.
  • 1944 Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà.
  • 1945 Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà.
  • 1947 Supeses les edicions de Marià Manent per estar en català.
  • 1948, 25 de desembre, la censura espanyola prohibix informar de la mort de Pompeu Fabra i no s'admeten les esqueles als periòdics.
  • 1952 Se segresta la revista Aplec. El governador de Barcelona, Felipe Acedo, els dius als editors: ¿Ústedes creen que hemos hecho la guerra para que el catalán vuelva a ser de uso público?
  • 1953 Es prohibix a València la revista Esclat per estar en català, tot i que acabà publicant-se clandestinament.
    • Es prohibix l'edició d'una novel·la de Miquel Llor per estar en català.
  • 1955, 2 de setembre. Fase preliminar de la segregació del Bisbat de Lleida: el Decret de la Sagrada Congregació Consistorial Cesaraugustanae et aliarum agrega els municipis catalanoparlants de Mequinensa i Faió a l'arxidiòcesi de Saragossa. La segregació es completaria durant l'anomenada "transició democràtica". La persistència de l'episcopat espanyol, acompanyada de la passivitat i indiferència del poble i autoritats catalanes, va aconseguir trencar 800 anys d'homogeneitat del Bisbat de Lleida, separant la Franja de Ponent del seu territori històric i cultural i obligant-la a incorporar-se a un nou bisbat situat fora de l'àmbit cultural català.
  • 1956 Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà.
  • 1957 Al Registre Civil els noms només seran en castellà.
  • 1961:
    • Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.
    • La junta directiva de la Federació Catalana de Muntanyisme és destituïda per la Delegación de Educación Física y Deportes espanyols en assabentar-se que les seves assemblees es feien en català.
  • 1968 Prohibició a Joan Manuel Serrat de cantar en català a l'Eurovisió
  • 1978. La Constitució Espanyola relega a un paper secundari el català en els territoris on és llengua pròpia, ja que el castellà es referma com a llengua oficial de tot l'Estat i l'única que els espanyols tenen l'obligació de conèixer (art. 3.1), si bé permet que els estatuts d'autonomia reconeguin d'altres llengües com a cooficials a les respectivescomunitats autònomes (art. 3.2), però assolint un rang secundari de "dret" i no d'"obligació".
Malgrat aquests fets, el rei d'Espanya va declarar el 2001: «Mai no fou la nostra llengua d'imposició, sinó de trobada. Ningú no fou mai obligat a parlar en castellà. Foren els pobles més diversos qui féreu seu, per voluntat llibèrrima, l'idioma de Cervantes.».
  • 1976-2008. Es publiquen almenys 149 Reials Decrets i altres normatives per garantir l'obligatorietat de l'etiquetatge de productes alimentaris i d'altres en castellà front a l'única llei que hi ha, per exemple, a Catalunya.
  • 1986. Llei de patents que obliga el castellà en la documentació prestada.
  • 1989. Reial decret que aprova el Reglament del Registre Mercantil. Obliga que les inscripcions es facin exclusivament en castellà.
  • 1995. La Llei 30/1995 d'ordenació i supervisió de les assegurances privades. Obliga que les pòlisses siguin en castellà.
  • 2001 El Tribunal Superior de Madrid, nega a un ciutadà català, el dret a disposar del document d'identitat en català i el passaport, per un defecte de forma. Un temps després tots els DNI a Catalunya en faran en castellà i en català, figurant sempre primer el castellà.
  • 2005, 20 d'abril, un jove de 16 anys de Xàtiva és retingut per la Policia Nacional a la porta del seu institut i conduit a la Comissaria de Xàtiva, per parlar en valencià. Segons el menor, els agents el comminaren a «parlar en cristià».[32]
  • 2007, 23 d'abril, entra en vigor el nou Estatut d'Autonomia d'Aragó que no reconeix l'oficialitat del Català a la Franja de Ponent.
  • 2008 Escola Valenciana denuncia que 70.000 alumnes a la Comunitat Valenciana han de deixar d'estudiar en valencià quan passen a secundària per la "mala planificació" de l'adminstració, que té un professorat bilingüe en només el 64%. 24,9% dels alumnes valencians estudien en català al curs d'enguany.
  • 2009, juliol, la Plataforma per la Llengua va denunciar que l'empresa Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) els havia vetat la seva darrera campanya publicitària, la que duia per lema El català suma i que llançava en motiu dels quinze anys del naixement de l'entitat.
  • 2009, juliol, el sindicat CCOO de Catalunya presenta un recurs de cassació davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) només en català. Aquest tribunal va presentar una diligència en la qual donava deu dies hàbils a CCOO per presentar el recurs també en castellà. Davant d'això, el sindicat va presentar un recurs de reposició basat en la infracció de diversos articles legals, així com de la Carta Europea de les llengües regionals o minoritàries. Finalment, el desembre, el Tribunal Suprem (TS) va reconèixer el dret del sindicat CCOO de Catalunya a presentar un recurs de cassació només en català.
  • 2009, octubre, en un judici a Elx, la jutgessa i el fiscal menyspreen la utilització del valencià per part d'un veí d'Alacant i el comminen a usar el castellà, afirmant que tenia “el deber y la obligación de hablar la lengua oficial en todo el estado”, malgrat que la llei diga el contrari.
  • 2010, maig, França i el Poder Judicial espanyol demanen als tribunals de Catalunya que no remetin sentències en català. França només accepta, al marge d'el francès, l'anglès, l'italià, l'alemany i el castellà, i "no acceptarà cap altra llengua".
  • 2010, 9 de juliol, es fa pública la sentència del TC respecte l'Estatut de Catalunya: entre altres imposicions estableix que el català no és la llengua preferent de l'administració a Catalunya ni tampoc la llengua vehicular del sistema educatiu.
  • 2010, 11 de novembre, Espanya es nega a complir els acords per les traduccions al català a la UE. El govern espanyol admet que és una decisió plenament conscient i avisa que no té cap intenció de complir-los. El secretari d'Estat espanyol per a la UE ho justifica per la crisi econòmica.
  • 2011, 28 de gener, ADIF no atén una consulta d'un passatger discapacitat per ser en valencià i no parlar en cristiano.
  • 2011, 2 de febrer, es difon que, segons una denúncia presentada davant el Síndic de Greuges del País Valencià, un metge d'urgències d'Alcoi es va negar a atendre a un home de 80 anys perquè s'expressava en valencià i no en castellà. El síndic de greuges no ha pogut constatar la realitat dels fets denunciats.
  • 2011, 16 de febrer, l'Associació de Pares d'Alumnes de l'escola pública de la Catalunya del Nord denuncien l'asfíxia del català a l'ensenyament i recorden que 1 de cada 4 famílies volen un ensenyament bilingüe però només l'assoleixen un 5% dels alumnes.
  • 2011, 15 de març, el TSJC suspèn parts del reglament lingüístic de la Diputació de Girona on s'hi estableix que els rètols, impressos i actuacions internes de la institució han de ser en català.
  • 2012, el maig el TSJC denega al català el caràcter de llengua preferent de l'ajuntament de Barcelona, mentre que a les Balears el govern Bauzá estableix la separació de l'alumnat els pares del qual optin pel castellà com a llengua vehicular.
  • 2012, juny el govern d'Aragó rebateja la llengua catalana parlada a la Franja de Ponent com a "llengua aragonesa de l'àrea oriental" per evitar el terme "català".
  • 20123 de desembre el ministre d'educació espanyol vol que el català sigui llengua optativa i que no calgui examinar-s'hi per a obtenir el títol d'educació obligatòria
  • Actualitat Actualment els ciutadans de CatalunyaPaís Valencià i de la resta dels territoris de llengua catalana poden disposar d'un passaport en 22 llengües, però no en català.

divendres, 21 de desembre de 2012

!



EL COMUNICAT DE LA PLATAFORMA D'AFECTATS PEL RADAR, AL MÉS TARRAGONA

Retall del Més Tarragona.També ha aparegut la notícia a Catalunya Ràdio, Altafulla Ràdio, Tarragona21.cat i al BaixGaià.Cat, entre d'altres. Ona la Torre n'ha parlat? Comenten pel carrer que no ho han fet. Què en sabeu?

L'ACORD CIU-ERC AL PARLAMENT DE CATALUNYA NO ESMENTA EL CABAL AMBIENTAL PER AL RIU GAIÀ

El pacte per investir Artur Mas president de Catalunya signat per CIU i ERC contempla el cabal ambiental de l'Ebre i treballar pel del Ter. Del Gaià, ni una paraula. Mentre, REPSOL i la Generalitat de Catalunya seguiran condemnant al tram final del riu Gaià, des del Catllar fins a Tamarit, sense ni una gota d'aigua. Recordem que aquesta situació incompleix totes les legislacions ambientals vigents inclosa la normativa marc de l'aigua d'Europa que, per cert, és d'obligat compliment el 2014. Parlem?

L'ALTERNATIVA BAIX GAIÀ PROPOSA QUE L'AJUNTAMENT ES POSI AL COSTAT DELS DESNONATS I QUE FACI DE MITJANCER AMB LES ENTITATS BANCÀRIES QUE ES VOLEN QUEDAR AMB LES PROPIETATS DE LES FAMÍLIES QUE PATEIXEN LA CRISI

És de justícia. L'Alternativa aposta per convertir la moció de la dació en pagament en alguna cosa més que un gest merament  simbòlic. Si l’aprovem hem de fer que sigui efectiva, almenys pel que fa al nostre govern local. El simbolisme és important, però en aquest casos no ens podem permetre que no passi d’ací. Pensem que aquest 2012 els desnonaments han augmentat un 134% a tot l'Estat.
1r Arribem tard. Els moviments socials han anat per davant els partits polítics. Després de 4 anys que la PAH porta unes reclamacions que són de justícia, la classe política que ha governat aquest país, tant el PSOE com el PP, han estat incapaços de resoldre una situació greu. Molt greu.
2n La darrera solució acordada pels senyors Rajoy i Rubalcaba és un pedaç més per allargar l’agonia. Recordem que és una llei pactada a portes tancades, sense interlocució amb els que més la reclamen.No acceptar la dació en pagament suposa estar a les antípodes dels països que a la Unió Europea ens acompanyen.
3r Tenim una llei hipotecària de fa 100 anys que l’única funció que té és protegir els bancs. La judicatura, Europa i els moviments socials demanen la seva modificació i els governants PP-PSOE amb ajut de CiU romanen cecs i sords a una realitat que ara ja ens esquitxa amb la sang dels que se suïciden. No s’havien de protegir les famílies? A Espanya la gent se suïcida per por de perdre l’habitatge, a l’Espanya que construïa més pisos que França i Alemanya juntes (Aznar dixit), a l’Espanya que deixa a l’intempèrie famílies i famílies...
4t Des del govern local hem de fer alguna cosa més. No podem seguir com si no passés res. Tenim el deure de posar a disposició dels més afectats vivendes de lloguer social. Ho vàrem demanar en anteriors plens. Insistirem fins que sigui una realitat al nostre poble...  Ho tornem a demanar en aquesta moció, perquè si l’aprovem i no es fa efectiva de què serveix? Des del govern local es poden fer ja mesures efectives. Sí. Només cal destinar el lloguer antisocial (el local de Clarà) a llogar pisos tancats i gestionar-los a través de la regidoria de Benestar Social. Tindríem, pel cap baix, 15 pisos per amortir aquesta catàstrofe. Per ètica tenim l’obligació de fer-ho i econòmicament es pot fer.
5è També demanem que s’inclogui que l’Ajuntament deixi d'operar amb aquelles entitats (caixes o bancs) que executin desnonaments al nostre municipi. La mínima contraprestació que haurien de fer les entitats bancàries és posar a disposició dels pobles i viles els pisos tancats que ja hem pagat amb el rescat i les retallades que tots patim.S’ha fet a països com Suècia. Per què no ho podem fer a Catalunya?
Demanem que l’IBI s’ajusti a les famílies que quedin en precari i no puguin pagar. Només cal voluntat política i ètica per dur endavant les mesures apuntades. Senyor Alcalde, aquí no podem canviar la llei hipotecaria, però podem fer molt pels conciutadans que en el futur estiguin a punt de perdre l’habitatge. Sigui valent i estudiï les mesures efectives. Això és possible: només cal assignar als pressupostos pendents d’aprovar la partida destinada a lloguers antisocials i sense cap funció -ja que avui per avui són buits (Clarà)- i destinar-la als lloguers socials. És una mesura en previsió per a les famílies que pateixen o puguin caure en situació de risc.
Hem estat capaços fa només uns dies de fer la nostra aportació a la Marató per lluitar en contra del càncer. Fem-ho també contra el càncer dels desnonaments. El govern local hi té l’obligació moral-ètica per tal de pal·liar els efectes d’una crisi que l’aturat no ha provocat i que com a malaltia social provoca morts.
L’ABG estem disposats a participar en una comissió que treballi l’aplicació d’aquesta moció pel que fa a solucions concretes al nostre municipi. Seguirem denunciant les entitats financeres que apliquin desnonaments i no acceptin les dacions en pagaments.Legalitat no sempre vol dir justícia. El govern local hauria d’estar a l’alçada de les greus circumstàncies, perquè pensem que el dret a la vivenda digna que consagra la constitució espanyola ha de ser quelcom més que un redactat buit de contingut. Votem la moció afirmativament i posem-nos a treballar tots plegats des de avui mateix. 
Per cert, senyor alcalde, les entitats bancàries torrenques que estan desnonant a famílies treballadores del seu pis, estan pagant els IBIs corresponents de les propietats que confisquen? Ho preguntem perquè recentment hem pogut llegir a la premsa que els bancs deuen 150 milions d’euros als ajuntaments en concepte d’IBI i milers d’euros a les comunitats de veïns.
Cal observar altres ajuntaments propers i les accions que han portat a terme. Com exemple han establert convenis amb el col·legi d'advocats per oferir una assessoria en temes de desnonaments propera i gratuïta (Reus i altres) i de mediació amb un servei de l'Agència Catalana de l'Habitatge (Ofideute) per intervenir representant als veïns davant les entitats bancàries (El Vendrell i altres). L'Ajuntament ha d'encapçalar aquest esforç mitjancer entre afectats torrencs i bancs.

ABG-jr.